Els historiadors coincideixen a datar l’arrelament casteller a Catalunya als inicis del segle XIX, concretament per les festes de la Candela a Valls de l’any 1801, tot i que recentment s’han descobert arxius que daten aquest fet a mitjans del segle XVIII.

El fet casteller segurament esdevé una variació dels populars Balls de Valencians i Moixigangues que a l’època esmentada se celebraven en un format de representacions religioses a les festes majors locals, tot i que sembla que a Lleida eren més aviat de caire festiu. Bàsicament aquests balls populars es feien al camp de Tarragona i territoris del sud i oest de Catalunya, no resulta estrany que aquestes celebracions arribessin a les terres de ponent.

Hi ha datat que a les festes amb motiu de les obres de la Catedral Nova a Lleida el 1762, van assistir una companyia de dansants valencians a oferir el seu repertori tradicional, i sembla que com era costum al moment, finalitzaven els seus balls alçant una torre o figura.

Durant els anys següents esdevingué normal la participació a Lleida de l’anomenada La Moixiganga i el Ball de la Torre

Amb posterioritat l’Esbart Dansaire Sícoris va recuperar per a la ciutat l’esmentat ball popular. Aquestes celebracions van tenir continuïtat durant tot el segle XIX, sempre als seguicis populars i religiosos,alhora que a Valls van aparèixerles dues primeres collescastelleres que van començara oferir els castells actuals jaseparats dels altres balls tradicionals.

A darrers del segle XIX, algun cronista de l’època parla de la progressiva desaparició d’aquest Ball de la Torre a Lleida, on s’havia arribat a fer alguna construcció de “seis alturas” com anomenaven en aquell moment.

Ben a prop de Lleida, a Arbeca hi va haver un grup dels anomenats Balls de Valencians, que es va organitzar i va actuar durant els anys 1925 i 1926, (després d’uns anys sense fer-ho),  Hi ha constància d’una entrevista a Arbeca el 6 de novembre de l’any 1963 (com s’esmenta al llibre Món Casteller), a tres antics balladors d’aquella agrupació arbequina dels balls de valencians.  Aquests eren Simó Vidal Sans, Jeroni Sans Salla i Aleix Aixelà Gasull. Aquests van explicar al cronista que aquesta agrupació arbequina estava formada per uns vint-i-tres o vint-i-quatre balladors, que un dels anys van actuar a Vilanova de Bellpuig. L’Aleix Aixelà Gasull n’era el Cap de Colla, i en Jeroni Sans Salla pujava de “jinete”, com es coneixia llavors pel que sembla i actualment es coneix com a enxaneta. Ballaven al so de les gralles i timbals i la tonada de la Torre, com llavors anomenaven, era igual que la dels actuals castells. Tot plegat deixa entreveure el lligam existent entre els antics balls de valencians i moixigangues i els actuals castells que d’ençà del 1995 podem gaudir a Lleida.